Hi han dos tipus de bessons:
- BESSONS BIVITELINS: Es formen quan dos òvuls diferents són fecundats per dos espermatozoides diferents. Només esdevé quan l'ovari expulsa dos òvuls alhora. Cada embrió té la seua placenta, poden ser del mateix sexe o no.
- BESSONS MONOVITELINS: S'originen quan l'embrió, format per poques cèl·lules, es divideix en dos grups de cèl·lules i origina dos embrions de mateixa placenta. Procedeixen del mateix òvul i espermatozoide, tenen els mateixos gens i són del mateix sexe. En cas de que l'espermatozoide no haja completat la separació es dona el cas del naixement de siamesos, germans del mateix sexe que comparteixen alguns organs.
Consisteix en dues divisions cel·lulars consecutives semblants a una mitosi. Pero sense que es pruduisca duplicacions del ADN entre una i l'altra com a resultat es formen 4 cel·lules amb la meitat de cromosomes de la cel·lula mare nomes te lloc durant la formacio dels gemetes les cel·lules resultants de la meiosi no son iguals entre si perque han partit entre encreuament
- 1a Llei De Mendel: Quan s'encreuen dues varietats d'individus purs per a un caràcter els descendents són iguals entre sí i iguals a un dels progenitors.
- 2a Llei De Mendel: Quan s'encreuen els individus F1 híbrids, els factor hereditaris que contenen es separen i tornen a combinar-se al atzar en la generació F2. Per tant, torna a aparèixer la varietat recessiva.
- 3a Llei De Mendel: Els factors de distints caràcters s'hereten independentment i es combinen a l'atzar en la descendència.